Quina visió tenim dels sense sostre? Segurament aquesta visió no facilita a la conscienciació per part de la societat per tal de poder ajudar-los i pel contrari l'ùnic que aconseguim és excluir-los.
Barreres. Barreres és el que posem entre nosaltres i ells. Creiem que no tenen res a veure amb nosaltres, que la seva vida no té res a veure amb la nostra, però molt probablement la seva vida era molt més semblant a la nostra del que ens podem imaginar.
Podem posar de la nostra part? O creiem que no ens incumbeix?
Aquí deixo un petit video!
Crec que tens tota la raó amb el què dius, Laura. Segons diferents notícies trobades a la premsa, veiem com diferents veïns de Barcelona, fan denúncia i crítica dels indigents ja que afirmen que alhora de baixar a jugar amb els seus fills al parc es senten incomodes per la seva presència. Et deixo la veu d'un testimoni que he abstret d'una d'aquestes notícies del diari la Vanguardia: "Tenemos hijos pequeños y no queremos que se críen en este ambiente. Este barrio no es lo que era". És veritat que la presencia de sense sostre en una plaça, degut a la creació d’un menjador social, crea tanta inseguretat? Hi ha hagut un augment d’incidències de robatoris o agressions durant l’estància dels sense sostre?
ResponderEliminarEn la societat hi ha l’etiqueta posada sobre els indigents: persones causants de problemes, de petits robatoris, alcohòlics i drogoaddictes, etc., en general, persones de caire problemàtic. Però són etiquetes que posa la societat o realment l’augment dels indigents a les ciutats produeixen problemes de caire més judicials? La inseguretat que afirmen tenir el veïns és demostrable o són sensacions seves?
Crec que has obert un gran debat, un debat on es pregunta si els sense sostre, les persones sense llar són una problemàtica per a la societat o no.
Noies, crec que el que esteu dient és molt interessant. Tal i com diu el video les persones que viuen al carrer anteriorment han tingut una vida, una vida normal, segurament semblant a la que tenim nosaltres actualment. Des del meu punt de vista crec que la societat en general no és prou conscient que tal i com estan les coses actualment, qualsevol dia i sigui per un problema o per un altre ens podem trobar en la mateixa situació: quedar-nos sense casa, sense feina, sense família...
ResponderEliminarPel que fa a la perspectiva que té el conjunt de la societat en relació als sense sostre crec que aquesta està influenciada pels prejudicis i els estereotips com ara: els sense sostre són uns alcohòlics, són uns "desgraciats", si estan al carrer és per què volen, per què s'ho han buscat...crec que molta gent no té en compte ni s'ha parat mai a pensar els motius que hi ha darrera.
Sobreviure al carrer de ben segur que ha de ser horrible, dur, trist...i encara hi ha gent que es dedica a despertar-los, robar-los, agredir-los...crec que aquest tipus de personal hauria de viure al carrer una bona temporada per saber com es passa realment...desgraciadament l'ésser humà en moltes ocasions no actua racionalment ni té la capacitat de posar-se al lloc d'un altre, sinó que actua de forma egoïsta i burleta...
Tal i com han dit les meves companyes, el tema de les persones sense sostre és ben paradògic i complexe.
ResponderEliminarAquest any, estic cursant l'assignatura de pobresa i exclusió social, està bastant enfocada a les persones sense recurssos en absolut. Sense llar, sense treball...aspectes essencials i al mateix temps drets que s'expressen en articles en la nostra Constitució.
En el teu bloc has fet referència al de la llar, també he descobert que un d'ells és el dret a un treball i que aquest sigui digne. Ara per ara, són conceptes que ja no van de la mà...
Per altre banda, estic totalment d'acord amb tu en el fet de que no hi ha una conciència real per part de la societat en la que vivim. Actualment, estem començant a donar importància a conceptes com el de prevenció, i és important. Peró deixem de banda altres, com és el cas del de la sensibilització.
El que s'evidència de no sensibilitzar-nos, és el fet de que no hi ha temps per aturar-se per un moment, deixar de banda el que comporta la societat en la que vivim: l'estrés, el consumisme, l'individualisme, la competitivitat...i reflexionar sobre el gran respecte que hem de tenir al fet de que un dia, tot el que ens envolta pot desaparèixer en un instant i que això, li passa a moltes de les persones que veiem al carrer dia a dia.
Penso que en la societat ,a una part majoritària no li preocupa espacialment aquest problema. Trobo que no hi ha veritable implicació , i en part considero que tendim a pensar que moltes de les persones que els toca viure aquesta dura experiència que és la seva realitat, d'alguna manera no han sabut aprofitar les oportunitats que segurament en algun moment de la vida hauran tingut, i no dic que això no passi però del que n'estic segura és que no va ser una sola situaciò sinó que es deu tractar de una correlació desircumstàncies que fan del problema un forat sense sortida, per tant entenc que la societat en general hauriem de pendre més consciència de que moltes vegades la franja que ens separa és més fina del que podriam imaginar.
ResponderEliminar