miércoles, 16 de noviembre de 2011

Ser una persona sense sostre

 "La indigència o persones sense sostre són individus que no tenen llar pròpia per motius de pobresa, sigui per un estat d'indigència o per una catàstrofe natural sobtada. No inclou el nomadisme, l'okupació o fenòmens voluntaris."

Hem de tenir present el següent:

Art.47.  Capítol III Principis de rectors de la política social i econòmica de la Constitució Espanyola de 1978. 
Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació.
La comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics.

Però realment es compleix?











El programa 21 días, de cuatro, va emitir un reportatge on la reportera vivia durant 21 dies al carrer, dormint al carrer, buscant-se la vida i anar transmitint el que sentia en tot moment. És dur tenir que arribar als límits de posar-se en la pell de l'altre per entendre el que pateix l'altre, i no només això, sinó que fins que la reportera no ha viscut el que és ser una persona sense sostre, no ha reivindicat els seus drets, que són els mateixos que qualsevol persona. 
Penjo un petit frangment del reportatge, on es veu com la reportera s'indigna quan no la deixen dormir i no la tractan com a persona.



viernes, 11 de noviembre de 2011

Obrir els ulls

El dimarts 8 de novembre es va realitzar el projecte Diagnosi 2011.  Aquest consistia en recórrer tots els carrers de Barcelona i fer un recompte de les persones sense llar, per dos motius: en primer lloc actualitzar les dades d'aquest mateix projecte que es va dur a terme al 2008, i en segon lloc conscienciar a la societat i a l'administració de l'actualitat que s'està patint avui dia al carrer.
En grups de 4 o 5 voluntaris es van recórrer tots els racons, caixers, parcs...etc de la zona i districte que s'havien assignat, i per cada persona que es trobava es van anar apuntant dades observables com el sexe, l'edat , on es trobava la persona, sola, en grup...
El recompte va començar a les 12 de la nit i va acabar sobre les 3 de la matinada, depenent de la zona a fer el recompte.
Està clar que aquests projectes són molt interessants, però són necessaris per tal de que la gent sigui conscient i obri els ulls? No hauríem, tots, de ser conscients ja de la realitat que ens envolta?

Deixo la noticia que es va publicar a el Periodico per més informació i on també hi ha un reportatge d'un grup de voluntaris durant el recompte.






miércoles, 9 de noviembre de 2011

Tenim part de culpa?

Quina visió tenim dels sense sostre? Segurament aquesta visió no facilita a la conscienciació per part de la societat per tal de poder ajudar-los i pel contrari l'ùnic que aconseguim és excluir-los.
Barreres. Barreres és el que posem entre nosaltres i ells. Creiem que no tenen res a veure amb nosaltres, que la seva vida no té res a veure amb la nostra, però molt probablement la seva vida era molt més semblant a la nostra del que ens podem imaginar.
Podem posar de la nostra part? O creiem que no ens incumbeix?
Aquí deixo un petit video!